L’altra Venècia

Acabo l’any amb la lectura d’un magnífic llibre de viatges: L’altra Venècia. de Predrag Matvejević.

L’altra Venècia, Matvejević  ens ensenya a apreciar les diverses tonalitats del rovell sobre el ferro, la fusta i la pedra més modestes, explora els antics plànols anònims de la ciutat, fa irrompre la magnificència dels crepuscles, escolta la música dels passos sobre els ponts… Detall rere detall, recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.

A més del pròleg de Raffaele La Capria, que acompanya totes les edicions, aquesta inclou una conversa de Giacomo Scotti, traductor italià del llibre, amb l’autor i una nota del traductor al català, Pau Sanchis, en què s’expliquen les vicissituds del text. L’edició catalana recupera la millor qualitat de les imatges escanejades al Museu Correr de Venècia: Plànols, xilografies, estàndards i quadres.

Com ha escrit La Capria: «És a partir de l’observació d’un detall petit però significatiu —més ben dit, de la tria mateixa— que neix la poesia. I així, mentre ens sembla que llegim un assaig, una descripció o un diari, en realitat s’ultrapassen els límits del gènere i s’entra en una altra zona, que és la de la fantasia».

Les imatges de Venècia són de Simone Geri di Bardi, i són fetes expressament per a l’edició del llibre. Hem editat diverses postals i un pòster exclusiu.

Predrag Matvejević (1932-2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’ex Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia.

L’any 1991 va publicar el seu llibre més reconegut, Breviari mediterrani. La primera edició de L’altra Venècia en croat es va publicar el 2003 i de seguida va ser traduït a moltes llengües, però no al català. En una visita a Barcelona el 2004, Matvejević va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània. Finalment, aquest desig s’ha acomplert.

Títol_L’altra Venècia
Autor_ Predrag Matvejević
Traductor_Pau Sanchis
Pròleg_Raffaele La Capria
Postfaci_ Entrevista de Giacomo Scotti a Predrag Matvejević
Col·lecció_ Intrusa, 39
Pàgs_145
Preu_ 17€
ISBN_ 978-84-127601-8-7
3a edició

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Tras la crisálida

Fotografia: Lluís Rius

Tu forma de vida no la destruyes, sólo la modificas y actualizas.

Llevas unos días en el comienzo de transformar lo que no te hacía feliz y todo lo que
sea cambiar, te será difícil, llegando a agobiar, pero cuándo lo logres, hallarás el
sentido a esa lucha, el triunfo de un renacer.

No ceses en tú camino, por mil obstáculos que te lo dificulten; no antepongas la
felicidad de los demás a la tuya propia, dado que quién te requiera, te necesitará con
esa luz.

Y, sobre todo, nunca te traiciones a ti, más si los demás lo hacen, no te debe afectar,
porqué para ello nadie tendrá el poder si no se lo otorgas.

Los días de tinieblas acude a quién ilumine tú camino. Los días de alegrías compártelos
con quién merezca la pena.

Tú energía dirígela siempre a originar un mundo a tú medida y nunca creas a quién te
diga, que hay imposibles.

Mírate en el espejo, hasta lograr ver que tú nueva forma, por singular y extraña que te
parezca, no deja de ser aquello que fuiste y que siempre te gustó, pura esencia.

Ahora, sólo queda extender tus nuevas alas y sobrevolar todos tus sueños.

Rafael Moreno Guardado
2021

Publicat dins de Res meu tot amb tu | Deixa un comentari

Tornem al teatre: Els objectes flotants

Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç!
I pagar-les abans del 8/1/26 a través del bizum de la Marta Parera: 679554693

📅 Diumenge 25 de gener 2026
18 hores
🎭 ELS OBJECTES FLOTANTS
🪶 Autoria i adaptació: Montse Clotet i Tessa Harry
©️Dramatúrgia: Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua
🎯Direcció: Carles Fernández Giua
🎭 Repartiment: Anna Sahun, Elena Gadel i Ariadna Montfort
📍 Teatre Akadèmia (zona Francesc Macià-Barcelona)
💶 16€
🗓️ Data límit 8/1/26
ℹ️ https://tickets.oneboxtds.com/teatre_akademia/events/45893?sessionView=LIST

Si voleu contactar amb nosaltres podeu enviar un correu a garbells@cal.cat

Marta Parera
Violant Martí
Voluntàries de Garbells de llengua

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Bon Nadal 2025!

Rondalla del bou

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent
(1898-1988)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (5/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

17. Ainu (Japó)

L’ainu, llengua originària de l’illa de Hokkaido i del nord del Japó, és una llengua aïllada com el basc. Fins fa poc temps, era a punt de desaparèixer, però la revitalització cultural dels pobles ainu l’ha tornat a posar en circulació.

El seu sistema verbal no distingeix gènere ni nombre, però disposa d’una quantitat molt rica de partícules de respecte i de referència a l’entorn natural. Els mites i els rituals ainu mostren un ús simbòlic de la llengua que estableix un pont directe amb el món espiritual.

18. Kalaallisut (Grenlàndia)

Aquesta és la llengua inuit de Grenlàndia. És polisintètica: una paraula pot contenir subjecte, verb i complement, i expressar accions llargues i complexes. Per exemple, aliikkusersuillammassuaanerartassagaluarpaalli vol dir “encara que s’ha dit sovint que és un gran animador”.

El kalaallisut té un lèxic molt detallat per a descriure la neu, el gel i els vents, però això no significa que tingui cent mots per a referir-se a la neu, com sovint s’ha exagerat. Més aviat, els mots són combinacions modulars que creen significats segons el context.

19. Georgià (Caucas)

El georgià, llengua del Caucas meridional, impressiona per la seva escriptura original, l’alfabet mkhedruli, i per la seva fonètica plena de consonants ejectives, sons que es pronuncien amb una petita explosió d’aire.

La seva gramàtica és aglutinant, amb un sistema verbal molt elaborat que combina temps, aspecte i persona d’una manera que pot semblar laberíntica per a un europeu.

Però el georgià és també una llengua literària de prestigi, amb textos medievals d’una bellesa extraordinària, com El cavaller de la pell de tigre, que mostren com la complexitat lingüística pot anar acompanyada de l’art poètic.

20. Sandawe (Tanzània)

El sandawe, parlat per unes 40.000 persones a Tanzània, és un dels pocs idiomes africans fora de l’àrea khoisan que utilitza clics com a sons consonàntics. Aquesta característica el vincula a antigues capes lingüístiques de l’Àfrica subsahariana.

A més, el sandawe posseeix un sistema tonal: el significat de les paraules varia segons l’altura de la veu. Aquesta combinació de tons i clics fa de la seva sonoritat una de les més rítmiques i musicals del planeta.

Aquest viatge per vint llengües ens mostra que cada idioma és una manera d’habitar el món. Algunes ens sorprenen per la seva complexitat; unes altres, per la seva simplicitat radical. Però totes són igualment valuoses, perquè cadascuna expressa una experiència humana irrepetible.

En un moment en què prop de la meitat de les llengües del planeta podrien desaparèixer abans de final de segle, preservar-les no és únicament un acte de memòria: és una forma de resistència cultural. Les llengües no són pedres mortes, sinó miralls vius de la diversitat de l’esperit humà.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Pare Noel?, potser millor Pare Nadal!

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite dessubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.”

Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge i, alhora, ens fa veure que totes les llengües en tradueixen el nom. A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel tan sols es diu en francès. I en castellà, que el copia.

Extret de VilaWeb

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Deu frases per a desitjar bon Nadal en català

Extret de VilaWeb – 12.12.2025 – Jordi Badia Pujol

Un article de servei: deu frases (i algun poema) que podem fer servir per escriure felicitacions de Nadal

Sou dels qui teniu el costum d’enviar una felicitació per Nadal? Us costa d’escriure una frase que soni bé i que, alhora, no sigui gaire carrinclona? Hi voldríeu afegir un poema català i no sabeu on anar-lo a cercar? Avui us donem eines perquè pugueu desitjar bon Nadal a les vostres amistats sense haver de patir.

Per a les felicitacions, és escaient d’escriure frases no gaire llargues que continguin mots com ara calmatendresaamorcaliuescalfserenoril·luminarllumradiantjoiacompanyiaassossec… I cada una la podem acabar amb un “Bon Nadal” o “Bones festes”. Us n’oferim deu exemples, amb el benentès que podeu bescanviar paraules o expressions entre l’una frase i l’altra:

1. Que la llum de Nadal us porti serenor i coratge. Bones festes!

2. Que l’escalf d’aquests dies us dugui calma a cada instant. Bon Nadal!

3. Que la pau de Nadal us ompli el cor de tendresa. Bones festes!

4. Que l’amor i el repòs us il·lumini cada dia aquestes festes. Bon Nadal!

5. Que passeu un Nadal radiant, a recer de les maltempsades. Bones festes!

6. Que tingueu uns dies curulls de rialles al caliu de la llar. Bon Nadal!

7. Que la flama de Nadal us ompli de força i de pau. Bones festes!

8. Que la salut i la companyia grata us facin costat tothora. Bon Nadal!

9. Que la joia dels menuts us ompli cada racó de casa aquest Nadal. Bones festes!

10. Que l’assossec i la serenor us acompanyin a cada moment. Bon Nadal!

La frase pot anar precedida d’un fragment d’un poema propi de Nadal. Vegeu-ne un parell d’exemples:

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

“El rústec villancet” (Josep Carner).

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

“Poema de Nadal” (Josep M. de Sagarra)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Els antics tramvies de Barcelona

Us comparteixo aquest vídeo sobre els antics tramvies de Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (4/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

13. Biloua (illes Salomó)

Una altra llengua de les Salomó, el biloua, trenca els esquemes de gènere habituals: els grups mixtos es designen amb el femení, no amb el masculí. Això no implica necessàriament una societat més igualitària, però sí una altra manera d’ordenar el món des del llenguatge.

Aquest sistema és compartit amb el kurd i el cèmuhî de Nova Caledònia. Gramaticalment, el biloua és molt ric en marques verbals de reciprocitat i cooperació, fet que el converteix en una llengua subtil i relacional.

14. Cèmuhî (Nova Caledònia)

El cèmuhî pertany a la família de llengües kanak i té menys de 4.000 parlants. A més de designar els grups mixtos en femení, presenta una estructura verbal que combina aspecte, temps i modalitat d’una manera molt més precisa que el català o el francès.

Hi ha verbs específics per a accions que es fan amb les mans, amb eines o amb parts del cos. El cèmuhî és una llengua d’una gran riquesa descriptiva, arrelada en la relació amb la natura i amb l’entorn immediat.

15. Chamorro (illes Marianne)

El chamorro, parlat a Guam i a les illes Marianne, és un testimoni viu de la història colonial del Pacífic. Té base austronèsia, però ha incorporat molts préstecs de l’espanyol i de l’anglès.

El tret més sorprenent és que no diferencia el passat del present: la mateixa forma verbal pot significar “vaig menjar” o “menjo”. Només el context temporal ho determina.

Aquest tret, que pot desconcertar els europeus, mostra que la noció de temps lineal no és universal: en moltes cultures oceàniques, el temps es viu com un flux circular, no com una successió d’esdeveniments.

16. Nàhuatl (Mèxic)

L’antiga llengua dels asteques continua viva avui en més d’un milió i mig de parlants a Mèxic. És polisintètica, cosa que vol dir que una sola paraula pot contenir tota una frase: Nimitztlazohtla vol dir “t’estimo”, però literalment significa “jo-tu-estimar-ho”.

El nàhuatl té un lèxic poètic extens, especialment per a descriure elements naturals. Molts mots han passat al castellà i, per extensió, al català: xocolata, cacau, tomàquet o coiot provenen d’aquesta llengua.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Boires a la Serra de Llaberia

Les boires atzaroses són realment un espectacle impressionant.

Tot plegat pren una imatge d’estampa japonesa, crec que ha estat una cultura que ha sabut apreciar aquest tipus de fenomen meteorològic.

La visual et distreu enormement, de sobte, un canvi del corrent modela el paisatge de forma inesperada. M’agrada aquest dinamisme.

Text i imatge Lluís Rius i Font

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari